Entrades Temes 4 i 5: inclusió de les TIC a l'àmbit educatiu

Com hem anat veient a les diferents entrades relacionades amb el temari de l’assignatura, les noves tecnologies han anat evolucionant fins a ser considerades quasi com a indispensables a la nostra societat i en tots els seus àmbits. Un d’aquests, és l’educatiu, que també ha hagut de passar per un gran nombre de polítiques i plans d’inserció des de finals del segle XX fins a l’actualitat pràcticament.

                                         
                                                                         Imatge de San José Library a Flickr

Alguns dels programes més importants en el context espanyol foren el Projecte Atenea (mitjans dels anys vuitanta) que va iniciar institucionalment el procés d’incorporació de la tecnologia informàtica a les escoles i que posteriorment es constituí en el Programa de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (PNTIC).

De principis del segle XXI destaquen programes com el Pla Info XXI (concreció del programa e-Learning) i on estava previst alfabetitzar tecnològicament a la gran majoria de la població espanyola. En anys successius aparegueren altres plans com ‘’Internet a l’escola’’ o Espanya.es però desaparegueren prompte.

Dins dels plans autonòmics que impulsen les TIC, trobo important mencionar el projecte Xarxipèlag (2000) que tenia com a objectius que tots els centres de Balears disposessin d’equipaments, que estiguessin connectats a Internet, facilitar la gestió acadèmic administrativa i proporcionar formació i recursos didàctics als professors. 

Moltes de les mesures anaren quedant estancades, en l’oblit, o derogades en els canvis de govern, una llàstima, ja que algunes d’elles tenien objectius raonables i bones intencions. Tal vegada molts dels plans no foren del tot efectius donat que a part dels arguments psicopedagògics que els avalaven, n'hi havia altres de caràcter més polític, econòmic i empresarial que no vetllaven tant per la part educativa.
A més a més, com bé diu Area a ‘’Veinte años de políticas institucionales’’, un dels majors problemes d'aquests plans i polítiques és el fet de la falta de coordinació institucional; en lloc d'haver-hi un pla global que coordini les noves tecnologies en el conjunt del sistema escolar espanyol coherent amb les directrius europees, hi ha múltiples plans i accions aïllades i portades a terme per cada Comunitat Autònoma.

No només són però les polítiques educatives les que afavoreixen la inserció de les TIC a l’àmbit escolar, també és un compendi de formació del professorat, actitud i recursos. 

Com ens diu Jordi Adell, arribar a integrar la tecnologia en la pràctica docent pot suposar un procés d’anys i el fet d’haver de passar per diferents fases. Així ens ho explica en el següent vídeo sobre competència digital.

Personalment, a les primeres pràctiques viscudes,  la fase que més he vist en pràctica ha estat la d’adopció (utilitzar la tecnologia per a fer el mateix que es pot fer sense) en casos com fer ús d’un Power Point, ensenyar un vídeo amb l’ordinador, etc. Però, també penso que és raonable donat a les edats tan primerenques dels infants (de 0 a 3 anys) i on totes les activitats són molt més d'experimentació i exploració. 

Una bona integració de les TIC en la docència necessita que els tres coneixements principals s'ajuntin: disciplinar, pedagògic i tecnològic. Això és representat pel model de disseny d'activitats mitjançant la tecnologia: TPACK, que a la vegada dona com a resultat una serie de coneixements combinats. 

Imatge de Charles Graham a Flickr

Trobo que és un model molt interessant, ja que un únic tipus de coneixement no és suficient; per exemple, un docent pot ser un expert en la seva matèria i tota la part disciplinar, però, no pot arribar a transmetre tot allò que sap als seus alumnes si no sap aplicar-ho amb una bona pedagogia i, actualment, amb els recursos tecnològics.

Com apunta la lectura ‘’El placer de usar las TIC en el aula de infantil’’, normalment l’ús de les TIC no suposa una integració en les activitats diàries de l’aula, sinó que sovint tenen un ús més com a complement lúdic i puntual que com a instrument habitual dins del procés d’ensenyament aprenentatge. Tal vegada és encara una qüestió d'actitud; de seguir vent les noves tecnologies com a un complement més que com un recurs al servei de la metodologia. Possiblement canviar aquesta mentalitat passa per què el professorat en rebi més formació. 

Jo mateixa, he de reconèixer que fa poc em plantejava com podia fer per integrar les TIC a una aula d’infantil, així ho vaig reflectir a la primera entrada que vaig realitzar (paràgraf 10). Suposo que és perquè jo com a alumna (a l’escola, perquè a l’ Institut i la Universitat sí) no he viscut una educació on les noves tecnologies tenien un pes tan gran. Específicament en el tema 5 d’aquesta assignatura he pogut descobrir molts exemples de com incloure les TIC en el dia a dia a l’aula: millorar la competència lingüística gràcies a la lectura de textos i la posterior escolta amb una eina de gravació, fer ús del correu per a comunicar-se, utilitzar la càmera de vídeo de microscopi, confeccionar amb els infants les seves pròpies fitxes de lectura, etc., i crec que a partir d’aquí podré pensar en moltes més activitats. 

Realment penso que poden aportar molt a la metodologia utilitzada i que ja des d’infantil podem motivar als infants a fer un bon ús de les tecnologies. En conclusió, encara queda molt de camí pel que fa a la integració de les TIC respecte a l'àmbit educatiu, i ho hem d'afrontar amb l'actitud més positiva i des de l'estudi i la millor aplicació per a què siguin el més productives possible.