''La enseñanza que deja huella no es la que se hace de cabeza a cabeza, sino de corazón a corazón'' (H. G. Hendricks).

viernes, 6 de noviembre de 2015

Part 2 Tema 2: el meu PLE, autoanàlisi

Segona Part: el meu PLE
Molt lligat al desenvolupament de la Web 2.0. es va desenvolupar també el concepte de PLE (Personal Learning Environment).

Agafant la idea que aporten Adell i Castañeda (2010) entenc que l'Entorn Personal d'Aprenentatge és una forma concreta d’entendre com aprenem, en quins contextos, fent què i amb qui. La possibilitat de poder representar això amb un diagrama, em sembla una forma molt pràctica de veure amb un simple cop d’ull el PLE de cada persona i, en concret, el meu propi, ja que m’ajuda també a saber millor com sóc (com aprenc). 

Les possibilitats de fer aquest diagrama són infinites. He de dir, que abans de veure exemples diferents de PLEs només concebia una única manera d’elaborar-lo; la forma més tradicional i aquella que vaig emplear per a portar a terme el meu primer PLE al primer curs del grau en l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular. Però, amb exemples com els que podeu veure si feu clic aquí he pogut comprovar que és una cosa molt més rica i personal i que cada un pot crear el seu propi entorn d'aprenentatge segons la seva personalitat, estratègies...  He de reconèixer però que això m’ha creat un gran conflicte a l’hora de posar-me a fer el meu PLE virtual: per una banda volia fer un diagrama creatiu i molt visual que trenqués amb el model que vaig fer a primer per sentir encara més el contrast. Però, d’altra banda, i després d’haver llegit un capítol d’una lectura d’Adell i Castañeda: ‘’Anatomía de los PLEs’’ on presentaven un model força tradicional integrant també els mecanismes i activitats, volia provar de portar-ho a la pràctica amb el meu cas. A l’hora de crear les interrelacions entre eines, m’he sentit un poc confusa, ja que no arribava a saber com fer-ho, però allò que he fet ha estat representar la unió d’algunes eines amb altres o aquelles que jo, almenys, utilitzo a la vegada o paralel·lament.

Aquesta és la primera idea que he creat: 




Crítica al meu propi PLE

He d’apuntar que em trobo en una contradicció de sentiments; per una part trobo que he elaborat el meu entorn personal d’aprenentatge de la millor manera que he pogut i integrant nous elements com ja he apuntat, però, per una altra banda, no estic del tot satisfeta, ja que crec que vent el resultat final no és tan visual com m’agradaria, inclús dubto també si hauré fet malament a incloure els mecanismes i activitats dins el mateix diagrama; tal vegada és informació excedent. És una cosa que em seguiré plantejant i tal vegada quan el torni a fer canviaré de nou.

Evolució del meu PLE
Comparant amb el primer PLE que vaig elaborar (paràgraf 10), he vist que he integrat noves eines que precisament que conegut al llarg del grau i el fet d’haver de fer-les servir per realitzar alguna tasca m’ha donat l’oportunitat d’integrar-les també: per exemple el Cmaptools, el Bubbl, el Gymp, etc.. A més a més, gràcies a la lectura d’Adell i Castañeda, he ampliat aquest últim diagrama afegint a les eines, els mecanismes que utilitzo i les activitats que realitzo amb elles, ja que ho vaig trobar molt interessant perquè ofereix encara més informació sobre quin tipus d’alumne ets i quin ús dones a les eines.

L'ús de les eines millora l'aprenentatge...
Faig aquesta afirmació des de la pròpia experiència, ja que estic vent i experimentant com les eines enriqueixen molt el procés d’ensenyança-aprenentatge i permeten una incontable oportunitat de possibilitats per trobar informació, reorganitzar-la, compartir-la...  que fa que tothom pugui trobar aquelles les quals es sent més còmode i per tant integrar millor els coneixements.

Tot va començar amb l’Eportafoli...
Recordo com quan se’ns va convidar a primer curs a obrir un Eportafoli totes ens mirarem sense saber ben bé què era allò que havíem de fer. Per a mi era un terme que no coneixia i els primers moments foren un poc d’incertesa. Ara però, fa ja quasi quatre anys i ja el sento com una part indispensable del meu aprenentatge. També ha estat, d’alguna manera, el causant d’una gran ampliació en el meu PLE virtual i m’ha fet anar coneguent millor la Web 2.0 i diferents eines, tenir més ganes de compartir la informació que he anat reelaborant, etc. Sincerament, no descarto tenir un blog ja com a mestra algun dia i compartir allí les meves experiències, dubtes, emocions, etc., ja que trobo que és una forma molt bonica de fer veure la teva feina i empapar-te de la d’altres professionals.

Em pregunto com serà el meu PLE d’aquí 10 o 20 anys. . . Tot i que no podem saber el futur, me’l imagino molt més ampliat, amb un munt d’eines noves que tal vegada ara mateix ni existeixen i sobretot amb moltes més interrelacions entre elles. Espero almenys que així sigui perquè sinó tal vegada significa que m’hagi pogut estancar tecnològicament i crec que és una cosa que no em puc permetre com a docent. És cert que no és necessari saber utilitzar totes les eines que existeixen, però sí estar al dia.

A continuació deixo alguns exemples de PLE ben diferents al meu. 

PLE Mapping, Draft 1 (2008)      PLE
Imatge de Mr_Stein a Flickr                           Imatge de Sergio Carrasco a Flickr

A partir d'aquestes idees, he creat un esbós a mà del que podria ser el meu PLE en la seva versió més creativa i que el que té d'especial és que destaca molt a la vista la proporció (aproximada) d'ús de cadascuna en front de les altres.



jueves, 5 de noviembre de 2015

Entrada tema 2: Web 2.0, possibilitats per aprendre sense fi

Abans de centrar-m'he en la reflexió sobre el meu Entorn Personal d'Aprenentatge, i tot i que no entra per a correcció, vaig pensar que era interessant fer una petita introducció a la Web 2.0.

Durant aquestes últimes setmanes hem treballat el tema 2. Aquest implica dues parts: una primera part on hem aprofundit en la temàtica de la Web 2.0., i una segona part on hem tornat a veure el tema de l’entorn personal d’aprenentatge (PLE), elaborant el nostre propi i fent una reflexió sobre aquest i els canvis que s’han produït des del primer que elaborarem fins a aquest últim. Així doncs, com a producte, aquesta vegada veurem dues entrades d’un mateix tema; una per a cada part. 

Tema 2 Primera Part: Web 2.0
El concepte de Web 2.0. va sorgir per contraposar-se al concepte de Web 1.0. A continuació deixo un vídeo que ens explicarà quines són les diferències entre aquests dos tipus de web per poder continuar a partir d’aquí.



Algunes de les característiques principals de la Web 2.0. són que es poden treballar en xarxa (sense haver-les de baixar a l’ordinador) i normalment acabaràs compartint i publicant els productes. Tampoc hem de ser del tot ingenus, ja que la seva completa llibertat sol ser per les utilitats més bàsiques, aquelles més professionals ja s’han de pagar, per tant, la web 2.0. no és lliure del tot.

Per Cabero (2009), un dels autors que ens ha guiat força en aquest bloc del tema, la web ha canviat de forma que ja no és tant estàtica, i a més, destaca que es tracta també d’una qüestió de comportament, és a dir que té molt a veure amb l’actitud de col·laborar i compartir.

Dins de la Web 2.0. no hem d’oblidar mai els Drets d’Autor i Propietat Intel·lectual; les Llicències. És un aspecte que s’ha de tenir sempre  molt clar. Així ho he sabut, en el meu cas particular, des de que començarem al primer curs amb l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular. Se’ns va destacar molt aquest aspecte i ho agraeixo perquè trobo que si fem servir aquesta web l’hem de fer servir bé i respectant sempre les autories. Es tracta d’una forma de buscar l’equilibri entre que sigui respectat el teu ; les Llicències. És un aspecte que s’ha de tenir sempre  molt clar. Així ho he sabut, en el meu cas particular, des de que començarem al primer curs amb l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular. Se’ns va destacar molt aquest aspecte i ho agraeixo perquè trobo que si fem servir aquesta web l’hem de fer servir bé i respectant sempre les autories. Es tracta d’una forma de buscar l’equilibri entre que sigui respectat el teu treball i autoria però que pugui ser compartit i tenir la possibilitat que altres persones se’n beneficiïn. Sobre aquest tema hem vist com Suvires i Galacho(2011) ens donaven les claus.

A continuació deixo un mapa conceptual que hem fet de forma col·laborativa les alumnes de quart a l’assignatura i que trobo que fa un recorregut molt clar per aquest tema de l’educació i web 2.0.




Focalitzant com sempre un poc més en el tema educatiu, hem de tenir clar que les eines de la Web 2.0. són molt poderoses per a què cada aprenent/alumne i també els docents puguin crear. Ara bé, una idea que crec que és molt important tenir en compte és que l’impacte d’aquesta web depèn molt del professorat, de la metodologia. La presència de l’ordinador no garanteix pedagogia, metodologia o aprenentatge.

Autors que es centren més en aquest àmbit són Cristobal Suárez i Siemens. Per Siemens el rol docent es transforma completament, on actualment té nous papers a complir en entorns d’aprenentatge en xarxa: amplificar, obrir camins, filtrar, modelar...
 Suárez destaca el rol de ‘’l’altre’’ on actualment no només trobem al professor com agent educatiu sinó als entorns de xarxa. Entorns on, per a que els aprenentatges siguin significatius, s’ha de tenir en compte la variable pedagògica (clic pedagògic). On tot tingui un sentit, un perquè.

Aquí deixo el mapa conceptual d'aquest altre bloc centrat més en la part educativa; Educació 2.0. 


D’aquesta primer part m’agradaria destacar primer de tot que ignorava que previ al concepte de Web 2.0. havia el de Web 1.0. i que he pogut veure que l’evolució que s’ha fet ha set molt beneficiosa pels usuaris donat que ara d’alguna manera tenim l’oportunitat de ser protagonistes del procés i no només usuaris passius.  
Reconec també que el rol del docent és importantíssim a l’hora de guiar i ensenyar als alumnes a fer un bon ús de la web i de les eines concretes (com ja apuntava a l’entrada del primer tema on diferenciàvem les diferents dimensions necessàries en l’alfabetització: que no només era la intrumental sinó també la axiològica, la cognitiva...paràgraf 8). En nosaltres està també que entenguin la importància del respecte als Drets d’Autoria i Propietat Intel·lectual, i sobretot que ho facin conscientment perquè entenen aquesta necessitat i no només perquè així ho han de fer.

A continuació, en la següent entrada trobareu la segona part del tema 2: